Les hipoteques comercialitzades per UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris) són probablement les més complexes i poc transparents del mercat i les que impliquen unes conseqüències més perjudicials per al consumidor.

Durant el 2009 i el 2012 especialment, en plena crisi econòmica i enduriment dels requisits per a accedir a un préstec, aquesta entitat participada pel Banc Santander i BNP Paribas va comercialitzar més de mig milió d’hipoteques, en molts casos a través de la immobiliària. Dit d’una altra manera, en una època en la qual el crèdit estava restringit, una persona interessada en un habitatge podia accedir a finançament a través de la pròpia immobiliària que li oferia la compra.

La principal peculiaritat d’aquestes hipoteques és el sistema d’amortització, que lluny d’inspirar-se en el sistema d’amortització francès (el vigent en una hipoteca convencional), permet l’anatocisme, és a dir, la capitalització d’interessos. D’aquesta manera, milers de famílies no hauran amortitzat per complet el seu préstec en finalitzar el període pactat perquè el deute augmenta al mateix temps que augmenten els interessos deguts. A més, aquestes hipoteques estan referenciades a el índex de IRPH que tradicionalment s’ha situat per sobre de l’Euribor, la qual cosa suposava un previsible encariment de la hipoteca.

El passat 3 de març de 2020, el TJUE es va pronunciar en la seva sentència assumpte C-125/18 a favor dels consumidors, corregint així al Tribunal Suprem, que havia tancat la porta a reclamar aquelles hipoteques referenciades al IRPH. Els jutges hauran de comprovar si es va explicar el IRPH de manera clara i transparent com perquè un consumidor mitjà pogués comprendre el cost econòmic que li anava a suposar.