Les targetes contractades a partir de 2010 amb tipus d’interès superiors han de considerar-se usuraris
La jurisprudència, no obstant això, genera una gran inseguretat entre els afectats, amb fallades dispars que no obeeixen a un patró i hauria d’aclarir-se.
El tipus d’interès mitjà de les targetes revolving i de crèdit en la dècada passada se situa en el 19,28%, amb registres que van del 17,85% del mes de gener fins al màxim de 21,17%, l’any 2014. Atès el criteri del “interès normal dels diners” establerts pel Suprem, tots aquells plàstics que hagin cobrat interessos per sobre d’aquests límits haurien de ser objecte de reclamació per usuaris i desproporcionat.
L’última i tercera sentencia emesa, fins al moment, del Tribunal Suprem sobre aquestes targetes (367/2022, de 4 de maig) determina que una revolving contractada en 2006 amb un tipus d’interès del 24,5% no pot considerar-se usurària i quitació la raó al consumidor. La resolució es basa en el fet que la demanda comparava el tipus d’interès d’una revolving amb el dels crèdits al consum en general. És a dir, el tema es basa en com podem comparar els tipus d’interès i que dades emprem per a això. A partir de 2010, ja disposem de taules emeses pel Banc d’Espanya que calculen el tipus d’interès mitjà de les revolving.
Amb tot, i com hem reiterat, la jurisprudència referent a les revolving ofereix una gran inseguretat jurídica. Segons la nostra anàlisi, fins a un 21% de les sentències amb tipus d’interès del 24% al 25,99% resulten favorables a les entitats.
Si anem al detall, les sentències amb TAE del 20% al 21,99% tenen un èxit per al consumidor pròxim a la mitjana, 86,70%, i aquelles amb TAE que van 22% a 23,99% TAE pugen fins al 92,30% d’èxit, és a dir, 5 punts més que la mitjana. Però resulta contradictori el citat tram que va del 24% al 25,99% i que concentra més del 28% de litigiositat. Contra tot pronòstic, el 21,6% dels casos han estat a favor de l’entitat, és a dir, gairebé el doble de la mitjana.
Ens trobem amb una jurisprudència poc homogènia en la qual, depenent del fur, es dicten sentències que no consideren usura una TAE del 24% i sí una del 18%. Una situació que, si bé continua sent majoritàriament favorable al consumidor, no és ni molt menys desitjable per a cap de les parts.
