TAXA TOBIN: no contribuirà a frenar la inversió especulativa d’alt risc en divises o derivats que desestabilitza les economies

A diferencia de cómo fue concebida por su inspirador, premio Nobel de Economía, la planteada por la UE y que ahora tiene intención de implantar España focaliza la presión fiscal en las compras de activos bursátiles, sin entrar en las inversiones de alto riesgo

A diferència de com va ser concebuda pel seu inspirador, premi Nobel d’Economia, la plantejada per la UE i que ara té intenció d’implantar Espanya focalitza la pressió fiscal a les compres d’actius borsaris, sense entrar en les inversions d’alt risc

L’impost a les transaccions financeres, conegut comunament com a taxa Tobin per l’economista que el va inspirar, i que previsiblement adoptarà el nostre país en línia amb el plantejat per la Unió Europea, no contribuirà de manera enèrgica a lluitar contra l’especulació que fomenten productes d’alt risc com els derivats, els estructurats o els swaps.

Inspirada per l’economista nord-americà i premi Nobel d’Economia, James Tobin el 1971, en el seu plantejament original proposava gravar les operacions d’alt risc en divises i altres productes complexos que, de forma descontrolada i altament especulativa, podien arribar a desestabilitzar economies nacionals.

Aquesta taxa va recuperar protagonisme als anys 90 quan el moviment antiglobalització va proposar la seva aplicació i, posteriorment, arran de la crisi financera que comença el 2008. És per això que França i Alemanya, conscients que una alta especulació en productes financers complexos pot portar-nos a una altra crisi financera, lidera la seva aplicació a Europa. A l’acord s’han sumat un total de 10 països entre els quals hi ha Espanya però també Alemanya, França, Bèlgica, Eslovènia, Eslovàquia, Grècia, Itàlia, Portugal i Àustria.

No obstant això, la taxa que ara es vol aplicar tant a Espanya com a la resta de països que han arribat a l’acord, res té a veure amb l’esperit original de la mateixa. Àustria, de fet, ha abandonat el grup per considerar que queda molt lluny de l’objectiu de frenar l’especulació que va inspirar la seva aplicació.

Podem concloure, per tant, que l’impost sobre transaccions financeres que va aprovar l’executiu en consell de Ministres ahir gravarà les operacions en borsa, afectant als inversors qualsevol que sigui la mida de la seva inversió, però difícilment limitarà l’especulació i els grans moviments de capital a nivell global.

Es tractarà d’un impost indirecte sobre les operacions que afectin societats cotitzades amb capitalització borsària per damunt dels mil milions d’euros, segons ha exposat el Govern per acord de Consell de Ministres. El subjecte passiu és l’intermediari financer però és obvi que els bancs i intermediaris financers repercutiran als clients finals el sobrecost d’aquestes operacions que generi a les entitats i intermediaris financers

És molt probable que els intermediaris financers traslladin als inversors aquesta taxa en forma de pujada de comissions quan comprin o venguin accions. I aquí tenim a grans inversors però també petits estalviadors que inverteixen els seus diners a la borsa.

Comparte

Facebook
Twitter
LinkedIn
Telegram
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Articles Relacionats 

Rep la nostra newsletter gratis!

Rep al teu e-mail totes les setmanes les últimes notícies sobre despeses d’hipoteca, revolving, clàusules abusives, estafes…
I molt més!
PPyPD. Registrant-te al formulari estàs acceptant la política de privadesa d'ASUFIN.