Malgrat el repunt en la demanda, la banca puja fins a mig punt el crèdit, a contra corrent d’Europa, que registra baixades de preu
El consumidor s’enfronta a l’estiu, tradicional moment de repunt en la demanda, amb un mercat de prĂ©stecs al consum encarit: els productes a curt termini (fins a 5 anys) han passat del 8,79% al 9,46% i els de llarg termini (mĂ©s de 5 anys) han escalat del 9,01% al 9,53%. MĂ©s de mig punt en tots dos casos en tot just sis mesos, segons les dades recollides pel nostre III Baròmetre de prĂ©stecs al consum. Si retrocedim un any, a juny de 2020, la pujada Ă©s mĂ©s inflada: els de curt termini, del 7,45% al 9,46%, i els de llarg, del 7,89% al 9,53%.
El mĂ©s cridaner Ă©s que la pujada que apliquen les entitats espanyoles es produeix en un context de baixades en l’Ă mbit de la UE. Segons les Ăşltimes dades del Banc Central Europeu, els prĂ©stecs han descendit lleugerament: del 4,76% al 4,59%, en el curt termini, i del 5,67% al 5,61%, en el llarg termini, respecte al mes de gener. Aquestes dades tambĂ© posen de rellevĂ ncia que els espanyols paguem molt mĂ©s que els nostres veĂŻns europeus; en prĂ©stecs a curt termini arribem a duplicar en preu la mitjana de la UE.
Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN, alerta que aquest comportament “tĂ© lloc quan la morositat estĂ encara continguda entre els consumidors”, que es mantĂ© en 4,5% en el primer trimestre del 2021, la mateixa taxa que els dos trimestres anteriors. Afegeix: “És un senyal perillĂłs que es transiti per aquesta senda de pujada de cost de forma tan anticipada”. I Ă©s que en l’anterior crisi financera es va arribar a una diferència del 7%, l’any 2014, entre el preu dels prĂ©stecs espanyols a curt termini i la mitjana europea.
La publicaciĂł de l’III Baròmetre ASUFIN coincideix l’Enquesta sobre prĂ©stecs bancaris del Banc d’Espanya que confirma una evoluciĂł mĂ©s favorable de l’oferta i de la demanda de crèdit, en comparaciĂł amb els trimestres anteriors, la qual cosa seria un reflex de la millora del context macroeconòmic.
Segons les dades recaptades pel regulador, les entitats financeres preveuen que hi haurĂ un augment generalitzat de les sol·licituds i que l’impacte de la rĂ tio de prĂ©stecs morosos no afectarĂ ni als criteris de concessiĂł de prĂ©stecs ni a les condicions aplicades.
Directiva europea
Coincideix tambĂ© amb el debat que estĂ tenint lloc en el Consell i el Parlament europeu sobre la proposta recentment presentada per la ComissiĂł Europea d’actualitzaciĂł de la Directiva del crèdit al consum. Com a important novetat recull que els “Estats membres podran decidir crear un lĂmit mĂ xim especĂfic” per a cada lĂnia de crèdit renovable (revolving), Ă©s a dir, podran posar lĂmit als tipus d’interès. A mĂ©s, dotarĂ de majors exigències als prestadors, intermediaris de crèdit i proveĂŻdors de serveis de crèdit de finançament participatiu, podent quedar subjectes a la supervisiĂł dels reguladors.