L’any passat només es van dictar sis sentències en primera instància i una a l’Audiència Provincial enfront dels 64 procediments tramitats el 2017
Santander segueix sent l’entitat que més litigiositat acumula, seguida de Caixabank. WiZink entra a la llista dels més demandats per les seves targetes revolving
Els contenciosos per targetes van experimentar el major creixement dels litigis bancaris al 2019: de 19 a 32 sentències en un any, segons l’Estudi Jurisprudencial ASUFIN 2019
DESCÀRREGA – Estudio Jurisprudencial ASUFIN 2019
Dilluns, 2 de març de 2020. L’Estudi Jurisprudencial ASUFIN 2019, donat a conèixer avui, revela que la majoria de les reclamacions per IRPH estan a l’espera del dictamen que falli demà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així es desprèn de la dada que només set procediments per aquest producte bancari es van resoldre l’any passat als tribunals espanyols; sis dels quals van ser sentències en primera instància i una d’Audiència Provincial. Davant d’això, el 2017, un any de gran litigiositat bancària, es van dirimir fins a 64 procediments per IRPH, 48, a favor del consumidor; 16, en contra
En total, segons les dades de la base jurisprudencial de ASUFIN, s’han fallat 166 sentències per IRPH des de 2015, de les que 134 han sigut a favor del consumidor i 32, en contra; de les recopilades l’any passat, es van fallar quatre sentències a favor i tres en contra
A la indecisió en què es troben molts afectats per IRPH, es suma la suspensió de procediments que han decidit determinats tribunals a l’espera que el TJUE estableixi criteri pel que fa a aquestes hipoteques. Aquests són els procediments que s’han vist afectats per les actuacions de suspensió dictats dues demandes col·lectives d’ASUFIN contra BBVA i Banc Sabadell, presentades a l’Audiència Provincial de Biscaia i al Jutjat del Mercantil número 2 d’Alacant respectivament; una demanda individual contra Kutxabank, al JPI 11 de Bilbao; una altra, contra Banco Santander, al JPI 1 de Barcelona i tres demandes contra CaixaBank, als JPI 7 de Vilanova i la Geltrú, 2 de Palma del Comtat i 97 de Madrid.
A l’expectativa d’aquesta sentència, es troben al voltant d’un milió d’hipotecats amb IRPH que han pagat des de 2004 un sobrecost mitjà total d’uns 25.000 euros, a raó de 165 euros de més en la quota mensual dels seus préstecs des de 2004, any pres com a referència per a la contractació massiva d’hipoteques, prèvia a la crisi, sobretot per part de les caixes d’estalvi.
L’advocat general del TJUE va establir les seves conclusions al setembre que la fórmula de càlcul de l’IRPH resulta “complexa i poc transparent per al consumidor mitjà”, en línia amb el qüestionament que magistrats espanyols han vingut fent de l’ús d’aquest índex. En concret, el magistrat Javier Orduña va emetre un vot particular en contra en la sentència de Tribunal Suprem, favorable a Kutxabank el 2017, i el jutge Francisco González de Audicana, el titular del Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona va acabar elevant a Luxemburg el cas d’una hipoteca de Bankia pel sobrecost generat per IRPH.
ASUFIN compta amb la única sentencia guanyada a l’Audiència Provincial de Madrid per IRPH, no obstant, no és ferma al a ver estat recorreguda per Bankia al Suprem.
PUJADA EN TARGETES
L’escàs nombre de sentències de IRPH dictades al 2019 contrasta amb el repunt en els procediments de targetes, del 68%, que han passat de 19 l’any passat a un total de 32, de les quals 25 són de primera instància; sis, de l’Audiència Provincial i una del Suprem. Totes les dictades al 2019 han donat la raó al consumidor.
L’ Estudi Jurisprudencial ASUFIN 2019, donat a conèixer avui, també revela que multidivisa segueix sent el producte bancari que més sentències segueix donant als tribunals, fins a un total de 404, de les quals 254 han estat dirimides en primera instància; 146, en Audiència Provincial i quatre en el Suprem
El nombre de sentències de productes bancaris totals recollides el 2019 per ASUFIN ascendeix a 790, un 4,7% inferior a 2018 (829) i un 46,9% menys respecte a 2017 (1.218), any rècord de litigiositat bancària. Descens que coincideix amb les dades de les reclamacions presentades al Banc d’Espanya i la CNMV, així com l’admissió a tràmit d’assumptes en els jutjats especialitzats. Només a multidivisa, s’han registrat un 25% menys d’assumpte.
No obstant, hi ha una millora en el nombre de sentències guanyades: si la ràtio era el 2017 del 77% pel que fa al total i del 89% al 2018; el 2019 es va aconseguir un 90%. Percentatge que es va elevar al 100% de les sentències guanyades en targetes i clàusula sòl.
LITIGIOSITAT PER CÀPITA. Madrid, Catalunya y Canàries les comunitats amb més litigiositat
Per comunitats autònomes, Madrid lidera el rànquing de litigiositat el 2019 al concentrar gairebé el 50% de les sentències dictades en productes financers, seguida de Catalunya, amb un 15%. A més distància es situen Canàries, amb un 6,2%, Andalusia, amb un 4,9% i Castella i Lleó, amb un 4,6% .
Més enllà d’aquest quadre general, la dada de sentències per càpita posa de manifest que en determinades comunitats autònomes les males pràctiques bancàries han afectat un percentatge major de la població. És el cas de Canàries que tot i tenir 2,2 milions d’habitants arriba a registrar una ràtio de litigiositat de 22,2 per milió, com a conseqüència fonamentalment de la litigiositat en matèria de multidivisa. Fins a 10 canaris per milió d’habitants de la regió va iniciar un procediment per a alliberar-se de la seva hipoteca en iens o francs suïssos.
SANTANDER es l’entitat més demandada pels seus clientesDER es la entidad más demandada por sus clientes
Per entitats financeres, tot i la caiguda de demandes d’hipoteques multidivisa i Swaps, Bankinter segueix sent una de les entitats financeres més destacades amb una concentració de la litigiositat del 18,2%. Només superat per Banco Santander, en aquest cas per unir sentències tant d’aquesta entitat com de l’absorbida Banc Popular superant 2 de cada 10 sentències (20,8%), el segueix CaixaBank amb un 9,6% i ja molt lluny BBVA ( 2,3%) i Banc Sabadell (2%).
Es Es molt rellevant el creixement de WiZink, que ja ocupa l’1,8% de les sentències relacionades amb la seva targeta de crèdit.
