L’Alt Tribunal ha fallat que a l’índex se li pot aplicar la Directiva sobre clàusules abusives i obre la porta a totes les reclamacions
Els tribunals nacionals han d’assegurar-se que les clàusules, com la fixa de l‘IRPH, “són clares i comprensibles”
Dimarts, 3 de març de 2020. Europa torna a donar la raó als consumidors espanyols i, una vegada més, corregeix al Tribunal Suprem que havia tancat la porta a més d’un milió de famílies afectades per l’IRPH. Patricia Suárez, presidenta d’ASUFIN assenyala que
“Els jutges podran comprovar si es va explicar l’IRPH de manera clara i transparent com perquè un consumidor mitjà pogués comprendre el cost econòmic que li anava a suposar”
ASUFIN ve defensant als afectats per IRPH des dels seus inicis, es troba a l’espera de la resolució de les demandes col·lectives que va posar en marxa al febrer de 2017 i que aglutinen a gairebé 2.000 famílies i les centenars de demandes individuals que estan en marxa. Estem molt satisfets amb la sentència perquè obre la porta al fet que els afectats s’alliberin d’aquest índex, s’estalviïn més de 150€ al mes i puguin recuperar entre 20.000 i 25.000€ que han pagat de més.
Fem una crida especial al nou Govern perquè el seu Consell de Ministres perquè s’alliberi de l’IRPH d’algunes promocions de VPO, aquestes famílies també mereixen una solució.
Al·luvió de reclamacions, a l’espera
Segons l’Estudi Jurisprudencial ASUFIN 2019, la majoria de les reclamacions per IRPH han quedat a l’espera de la sentència del TJUE. Així es desprèn de la dada que només set procediments per aquest producte bancari es van resoldre l’any passat en els tribunals espanyols; sis dels quals van ser sentències en Primera Instància i una d’Audiència Provincial. Enfront d’això, en 2017, un any de gran litigiositat bancària, es van dirimir fins a 64 procediments per IRPH, 48, a favor del consumidor; 16, en contra.
En total, segons les dades recavades per ASUFIN, s’han fallat 166 sentències per IRPH des de 2015, de les quals 134 han resultat a favor del consumidor i 32, en contra; de les recopilades l’any passat, es van fallar quatre sentències a favor i tres en contra.
Segons l’estimació realitzada per ASUFIN, els afectats van pagar de mitjana 165 euros més al mes des de 2004 fins enguany, respecte als que estaven referenciats a l’Euribor, la qual cosa suposa un total de 24.987 euros de sobrepagament, en termes generals.
Per part seva, les patronals bancàries i de les caixes van valorar positivament la sentència del TJUE en considerar que aquesta valguda «plenament la utilització de l’índex IRPH per a configurar el tipus d’interès en els préstecs hipotecaris»
En un comunicat conjunt, l’Associació Espanyola de Banca (AEB) i la CECA mantenen que la publicació de la Circular del Banc d’Espanya amb la fórmula de càlcul del IRPH en el BOE «és suficient per a comprendre com funciona» i que «el respecte de la normativa de transparència bancària, que els bancs han vingut complint, confirma que la clàusula del IRPH era transparent». Finalment, si un jutge pogués considerar que en un cas la clàusula no va ser transparent, des de les entitats s’adverteix que «l’efecte seria la substitució de l’IRPH caixes (o de l’IRPH bancs, segons el cas) aplicat, pel IRPH entitats, el valor de les quals és pràcticament idèntic.
Esment especial als advocats que han portat el cas: José María Erausquin i Maite Ortiz, Stop Desnonaments Guipuzcoa, al magistrat Javier Orduña del Tribunal Suprem (Europa torna a donar-li la raó) i al magistrat del JPI 38 de Barcelona que va elevar la qüestió prejudicial, González Audicana.
