El Suprem eleva a Europa una qüestió prejudicial sobre un inversor a la sortida a borsa de Bankia

El plet a què afectaran les respostes del TJUE està plantejat entre Bankia i la Unió Mútua Assistencial d’Assegurances que va acudir a l’oferta pública de subscripció d’accions en el tram qualificat, el 2011

Un nou front s’obre a Europa en relació amb la controvertida sortida a borsa de Bankia en 2011. En aquest cas, la qüestió prejudicial plantejada a Tribunal de Justícia de la Unió Europea afecta un inversor institucional, la Unió Mútua Assistencial d’Assegurances (UMAS ), que va acudir a l’oferta pública d’accions corresponent al tram qualificat. Cal recordar que la convocatòria es va dividir entre institucionals i inversors minoristes, empleats i administradors.

UMAS va subscriure una ordre de compra de 160.000 accions de Bankia, a raó de 3,75 euros, fet que va suposar un desemborsament total de 600.000 euros. Com a conseqüència de la reformulació dels comptes anuals de l’entitat, les accions van perdre gairebé tot el seu valor al mercat secundari i es va suspendre la cotització. En procediments d’inversors minoristes, el Suprem ha conclòs en nombroses sentències que el fullet d’emissió contenia greus inexactituds de la veritable situació financera de l’entitat.

¿Amper només pels minoristes?

En aquest context, la primera de les qüestions que el Suprem formula a l’TJUE té a veure, precisament, amb la condició d’inversor institucional de UMAS, referent a això: «Quan una oferta pública de subscripció d’accions es dirigeix ​​tant a inversors minoristes com a qualificats, i s’emet un fullet en atenció als minoristes, l’acció de responsabilitat pel fullet empara a ambdós tipus d’inversors o només als minoristes?».

La segona pregunta és, en cas de la primera resulti afirmativa, «¿és possible valorar el seu grau de coneixement de la situació econòmica de l’emissor de l’OPS al marge del fullet, en funció de les seves relacions jurídiques o mercantils amb aquest emissor?». És a dir, si la condició d’emissor qualificat li permet accedir a segons quines dades rellevants com part del seu accionariat, dels seus òrgans d’administració, etc., es pregunta el Suprem.

UMAS va interposar una demanda contra Bankia sol·licitant la nul·litat per error en el consentiment en la compra d’accions. I amb caràcter subsidiari, que es declarés la responsabilitat de Bankia per falta de veracitat en el fullet de l’emissió. Bankia va interposar recurs d’apel·lació contra la sentència de primera instància, que va ser estimat en part per l’Audiència Provincial.