El Suprem admet a tràmit la demanda col·lectiva per declarar nuls els ‘swaps’ d’hipoteques de Bankinter

L’objectiu és expulsar del mercat aquestes clàusules encara que els contractes hagin vençut o es cancel·lessin i exigir les devolucions de les quantitats abonades per aquesta suposada ‘assegurança’ de pujada de tipus.


Podrà beneficiar a més de 200.000 persones i petits empresaris que van contractar en el seu moment aquest producte complex comercialitzat «sense claredat, ni transparència», segons sentència de primera instància.

Dimarts, 28 de gener de 2020. El Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda col·lectiva d’ASUFIN per declarar nuls els anomenats ‘clips’ i ‘intercanvis’ de Bankinter, comercialitzats en les hipoteques fins a 2008 com assegurances davant eventuals pujades d’interès de l’Euribor. Més de 200.000 afectats podrien reclamar la devolució de les quantitats cobrades de més, encara que els seus contractes expiressin o fossin cancel·lats anticipadament.


ASUFIN va guanyar en primera instància aquesta col·lectiva al declarar nuls els contractes d’intercanvi o permuta financera com a conseqüència de falta de transparència i claredat a l’impedir al client entendre el que està subscrivint. Segons la resolució, Bankinter va ocultar als seus clients aspectes essencials del contracte com, per exemple, el cost de cancel·lació del producte o el cost màxim dels pagaments a què el client podia veure obligat en cas de disminució de l’Euribor. La sentència va considerar també provat que Bankinter no va compartir amb els usuaris als que oferia aquests productes, tal com hauria estat la seva obligació, les previsions sobre la possible evolució futura de l’Euribor.


Bankinter, com altres entitats, va comercialitzar a partir del 2005 i fins a 2008, just abans de la crisi financera i que l’Euribor comencés a encadenar descensos consecutius, uns productes coneguts per intercanvis i clips com si fossin assegurances o cobertures enfront de les pujades de tipus d’interès. En realitat, es tractava de ‘swaps’ (permuta financera), un derivat financer pel qual els clients assumien sense saber-ho un risc més gran en cas que baixessin els tipus. En aquest sentit, es substituïa el risc de pujada del tipus d’interès pel risc de baixada, ja que si l’Euribor és inferior a l’interès pactat, el client hauria de pagar al banc.


A més, en el context en el qual es van subscriure els contractes les entitats financeres ja comptaven amb previsions en què s’observava la baixada de tipus, informació que de cap manera va ser proporcionada als clients, arribant fins i tot a negar l’existència d’aquestes previsions, tot i que ha quedat demostrat en nombrosos procediments judicials.


ASUFIN ha guanyat prop de 2.000 reclamacions individuals per aquest producte que segueixen el patró de no haver informat correctament a l’afectat sobre el que suposava un escenari amb baixada de tipus i el cost que comportava anul·lar aquesta assegurança.


Aquest producte va donar lloc a l’origen d’aquesta associació, ja que la fundadora de la mateixa, Patricia Suárez, va patir les conseqüències de contractar una Clip de Bankinter a instàncies del director de la seva oficina per a la seva pròpia hipoteca. En aquest sentit, l’admissió a tràmit al Suprem d’aquesta col·lectiva «suposa la confirmació definitiva i la confirmació que el grup d’afectats original que aixequem ASUFIN no estàvem equivocats».


Suárez es va mostrar a més molt satisfeta pel treball realitzat per la lletrada María José Lunas, experta en accions col·lectives i Dret bancari, a l’haver aconseguit que el Tribunal Suprem admetés a tràmit el recurs. «ASUFIN sempre ha tingut clar que per enfrontar-se a una entitat financera havia de comptar amb els millors advocats i si es tracta d’una acció col·lectiva, encara més.» Va declarar la presidenta de l’associació.

DESCARREGAR AUTO COL·LECTIVA SWAPS – 22.01.2020